La boira és per a les plantes el més semblant a un massatge reconfortant.
Gairebé sempre és un bany nocturn en forma de minúscules gotes que envoltaran tot el cos de la planta, des de l'herba humil fins al solemne roure, amb una pàtina d'humitat.
Unes gotes que condensaran en altres més grans, però que desapareixeran de mica en mica a mesura que la boira "s'aixeca" per l'acció del sol. Mai arriben a cremar les fulles, per bé que les gotes es converteixin en perilloses lupes, però que desapareixeran abans que els raigs del sol siguin perillosos.
Gairebé sempre és un bany nocturn en forma de minúscules gotes que envoltaran tot el cos de la planta, des de l'herba humil fins al solemne roure, amb una pàtina d'humitat.
Unes gotes que condensaran en altres més grans, però que desapareixeran de mica en mica a mesura que la boira "s'aixeca" per l'acció del sol. Mai arriben a cremar les fulles, per bé que les gotes es converteixin en perilloses lupes, però que desapareixeran abans que els raigs del sol siguin perillosos.
Però hi ha altres boires; aquestes sí, perilloses. Són les boires que s'estenen sobre aquesta societat malalta que es riu dels valors i que fa de la mentida, una cosa així com el símbol de l'enginy.
Tags:
antropos
Un paisaje gris al que le han pasado un difuminador.
Bello y apacible.
Un comienzo brillante y cuasi poético sobre la niebla, que se contrapone con ese final real y humillante, de una niebla que terminará por sumirnos en la oscuridad más absoluta.
Salud.
Creo que esa niebla de la que hablas, en ocasiones, me invade. Desde luego, soy un nihilista.
Nos invade a todos. Sin llegar a la etiqueta "nihilista", simplemente con la más universal, sensatez, uno ya puede darse cuenta de que cada día esa niebla es más espesa.