Opiniones

   La tradicional poca traça de les intervencions nord-americanes, es posarà novament de manifest en aquest conflicte, com va passar des de Corea fins a Veneçuela. Deixant tot, sempre, mal sargit, perquè mai no s'ha intentat resoldre problemes, sinó de procurar pels seus interessos.

Els atacs han convertit el polvorí que ja era la regió en un polvorí, aquesta vegada sense portes, que pot explotar per qualsevol costat. Dubto molt que trigui a passar. I ho pagarem tots, perquè ningú no voldrà intervenir. La Xina i Rússia, aliats tradicionals, quan no puguin rebre el petroli iranià deixaran que el gos es mori de la sarna.

Aquesta vegada, allò que quan es mor el gos s'acaben les puces, es queda al cel del desig, però no serà una realitat.

Iran és una societat molt complexa i amb una gran diversitat. Es calcula que la població d'origen persa amb prou feines arriba al 60%. És una societat jove i vehement on conviuen des dels fanàtics religiosos fins als grups desitjosos d'una democràcia a la manera occidental i allunyada de qualsevol aroma religiós. Pensar en un procés de transició ràpid i tranquil és una obra de ficció.

En aquest moment de la història, la seva riquesa, és alhora la seva perdició, ja que a l'estat actual de les coses està a mercè dels vampirs ansiosos no només de l'or líquid, sinó també del seu control. Entenc que aquest és el veritable propòsit de Trump i la seva camarilla, a qui el poble, la seva democratització i fins i tot la qüestió nuclear els importa un pebrot.

Pot trigar més o menys, però aquest "fer perquè em dóna la gana" genera un deute que s'acaba pagant.

Que passeu un bon diumenge