Vuit anys

 

Tal dia com avui, fa vuit anys, va clarejar un dia rúfol. Com era el nostre costum aleshores, una mica abans de les 10 en Pere i jo, ja érem al pati on treballàvem els nostres bonsais. Vàrem començar a pinçar diversos exemplars que s'estaven descontrolant, tot esperant que arribés el Jordi.
Va ser llavors quan vam sentir les sirenes d'una ambulància i cotxes de la policia municipal, però ni per un moment vàrem pensar relacionar-ho amb el nostre amic.

Un veí del poble, estúpidament, no va tenir cap altra ocurrència que entrar en una rondonda per l'esquerra per evitar-se la circumval·lació. El resultat va ser que se'n va emportar el Jordi per davant. Ell sempre venia amb bicicleta des de Vidreres fins a Sils.

Nosaltres encara no ho sabíem. Va començar a ploure i vam pensar que molt possiblement el Jordi no arribava per això. Vam anar a casa. Més o menys una hora després va sonar el telèfon.
Des de llavors tot el grup d'amics que conformem des de fa trenta anys, la nostra colla, ens sentim una mica més buits.

@noxeus

Ricard Pardo.
Blogueo sobre aquello que me interesa, lo que me inquieta y mueve mi curiosidad. Aunque en este perfil dice otra cosa, llevo en Blogger (con otra ID) desde Abril de 2006.
About

1 Comentarios

Añade tus comentarios.
Siempre dentro del tema en cuestión y de forma respetuosa.
Emoticonos: 😀😁😂😅😈😉😋😎😤😡😳🙈🙉🙊🙏 (copia y pega)

Entrada més recent Entrada anterior