Montseny

 

Ja m'havia posat l'abric i em disposava a sortir a comprar el pa acabat de fer i un croissant i se m'ha acudit testejar el fred que feia. He sortit a la terrassa i he vist la meva muntanya sagrada amb una tènue capa blanca. Tinc "tropecientas" càmeres i per punyetera mandra he fet servir el telèfon. I és clar, no demanis peres a l'om... ni botifarres al conill.

—Quan tornis del pa, t'ho mires bé— m'he dit.

I mentre em cruspia el croissant i un cafetet, he marranejat la foto. Una merda de foto desenfocada y un pensament moguda.
En què la podem convertir?  En un cagalló? Posats a fer... fem-ho!
Vet aquí el resultat: Un cagalló!!

Aquesta és la cara que no veuen els del poble de Barcelona, quan pugen a la capital (Girona)...jejeje... Ells veuen el cul del Montseny; nosaltres la cara.