Història interminable

Ha estat una nit d'aquelles que es fan llargues i semblen interminables. La neuropatia em provoca que al llit, percebi una sensació molt semblant a la calor de tenir una estufa massa propera a la pell a la cuixa dreta.
És una cremor que paradoxalment s'acompanya d'una pèrdua del tacte, de manera que si em punxo amb la punta d'un llapis, no ho noto.
Això no ho és tot. A més, els turmells senten el mateix que si m'haguessin picat els mosquits. És clar, així no hi ha qui dormi. No m'agrada estar caminant per la terrassa a les tres de la matinada. No és la millor manera de contemplar els estels, però és l'única forma d'apaivagar una mica la molestia.
Me'n recordo del que he dit a una amiga que acaba de tenir un ensurt de salut: La teràpia de l'alegria. Cal saber trobar cada dia, en la nostra particular i personal farmaciola, les píndoles del somriure i l'alegria, perquè cada dia que clareja és un regal. Un regal de la biologia (o del cel, segons cadascú ho vulgui veure), però un regal.
Recuerda que hemos hecho del blog una iniciativa bilingüe, pero que es suficiente, con clicar en la banderita española en la parte superior izquierda, para obtener la traducción instantánea de cualquier contenido que esté escrito en catalán.
Ricard

Caminando hacia los ochenta o hasta que la vida quiera. Esto es solo una distracción, así que me lo tomo en serio, pero solo lo imprescindible. Pasémoslo bien.

3 Comentarios

Añade tus comentarios.
Siempre dentro del tema en cuestión y de forma respetuosa.
Emoticonos: 😀😁😂😅😈😉😋😎😤😡😳🙈🙉🙊🙏 (copia y pega)

Entrada més recent Entrada anterior