Y colorín colorado, este cuento se ha acabado

Doncs… aixó, s'ha acabat.

Ves a cercar la clau de girar el forn.

Als forns de pa o les pastisseries, la víctima de l'enganyifa
(normalment un aprenent) 
era enviada a buscar algun objecte inexistent.
Aquell que hi queia acostumava a tornar amb algun altre objecte,
o bé amb les mans buides, però ja havia fet el viatge.

I ves per on, he trobat una clau, molt rovellada.
L'he netejat, l'he posat al forrellat i
dimonis! he girat el forn.

I en girar el forn, ha quedat al descobert una paret oculta on algú, segurament savi, va escriure esgarrapant a la paret ennegrida pels fums:

• Mai ensenyis a fer pa, a qui li sobra els diners per comprar-lo.
• Tampoc, a qui simplement no vol aprendre.
• No facis cas de qui critica el teu pa i mai no l'ha tastat.
• Dóna per fet, que ningú valorarà el teu mestratge amb precisió, ho faran per excés o sobretot per defecte. Viu amb això.
• No et pensis mai que el teu pa és el millor, però defensa la seva bondat.
• De la mateixa manera, desconfia dels aduladors. Segur que menteixen.
• No ofereixis mai un consell al que no l'ha demanat dues vegades.
• Tampoc aconsellis a ningú i sobre res, sense acceptar que no ho agrairan.
• Quan tinguis fred, acosta't al forn. Quan dubtis, confia en el teu criteri.
• Recorda sempre, que el pa, també pot engreixar el bestiar.

I ara, torna a girar el forn, guarda la clau i continua fent pa.
Sí, i tant —m'he dit— però sobretot, per a consum propi.

---